Conclusions finals

Ha arribat el final del pràcticum I de psicopedagogia. Fent una valoració global d'aquesta experiència, em sento contenta, tot i que sento que m'agués agradat poder veure més experiències, poder aplicar testos, i realitzar un seguiment més exhaustiu d'algun cas, però en general estic satisfeta.

Durant aquest període he pogut veure, el ventall de possibilitas per atendre a la diversitat que té una escola, els documents que s’utilitzen i com es dur a terme, he observat les eines  de diagnòstic com els tests, he conegut i viscut el treball col.laboratiu del psicopedagog amb altres professionals i la dinàmica general d’un centre d’educació secundaria. He pogut conèixer experiències relacionades amb l'orientació professional en aquesta estapa de la vida dels adolescents, també les majors problemàtiques amb que és troben com per exemple el bullying i els trastorns de l'alimentació i com els ajuda la figura del psicopedagog. I sobretot,  he tingut contacte directe amb joves, i he vist les relacions que estableixen amb la psicopedagoga i viceversa,  ja que en els fons, l'alumne/a, és la part clau de la tasca del professional en educació secundària.

Com a conclusió final penso que la pràctica psicopedagògica abarca moltes funcions, en alguns casos docència, també assessorament a equips docents, professors, pares. Actua en ambits d'intervenció com l’acció tutorial, orientació acadèmica professional, suport al procés d’esneyament aprenentatge, ajudar en les necessitats educatives especials, coordinació amb l’equip docent, amb la familia, amb el professorat.

Realment un ventall ampli de tasques i funcioncinos, que implica una gran treball en equip i col.aboratiu, coordinació, organtizació i comptar amb moltes competències tècniques i també personals per tal de realtizar la tasca psicopedagògica amb èxit. Opino que  la majoria d'questes competències les aniré adquriint amb l'experiència professional, perque ara mateix, tinc aquella sensació que tot i haber estudiant, i està a punt de finaltizat aquest segon cicle, estic a l'inici del camí per arribar a ser psicopedagoga.

Per últim comentar,  que la major dificultat amb les que m'he trobat durant el pràcticum ha estat la relació amb els joves, el saber com comunicar-te amb ells, quines paraules utilitzar, com guanyar-te la seva confiança, finalment no ha sigut tan complicat, però era quelcom que en neguitejava motíssim i que m'ha donat molt que pensar, ja que penso que es la base per establir una relació i intervenció posterior.

Només afegir que m'he sentit molt acollida pels membres de l'equip de comissió d'atenció a la diverstiat del centre, així com també per la resta de professorat, direcció i demés personal.