Conclusions finals

Ha arribat el final del pràcticum I de psicopedagogia. Fent una valoració global d'aquesta experiència, em sento contenta, tot i que sento que m'agués agradat poder veure més experiències, poder aplicar testos, i realitzar un seguiment més exhaustiu d'algun cas, però en general estic satisfeta.

Durant aquest període he pogut veure, el ventall de possibilitas per atendre a la diversitat que té una escola, els documents que s’utilitzen i com es dur a terme, he observat les eines  de diagnòstic com els tests, he conegut i viscut el treball col.laboratiu del psicopedagog amb altres professionals i la dinàmica general d’un centre d’educació secundaria. He pogut conèixer experiències relacionades amb l'orientació professional en aquesta estapa de la vida dels adolescents, també les majors problemàtiques amb que és troben com per exemple el bullying i els trastorns de l'alimentació i com els ajuda la figura del psicopedagog. I sobretot,  he tingut contacte directe amb joves, i he vist les relacions que estableixen amb la psicopedagoga i viceversa,  ja que en els fons, l'alumne/a, és la part clau de la tasca del professional en educació secundària.

Com a conclusió final penso que la pràctica psicopedagògica abarca moltes funcions, en alguns casos docència, també assessorament a equips docents, professors, pares. Actua en ambits d'intervenció com l’acció tutorial, orientació acadèmica professional, suport al procés d’esneyament aprenentatge, ajudar en les necessitats educatives especials, coordinació amb l’equip docent, amb la familia, amb el professorat.

Realment un ventall ampli de tasques i funcioncinos, que implica una gran treball en equip i col.aboratiu, coordinació, organtizació i comptar amb moltes competències tècniques i també personals per tal de realtizar la tasca psicopedagògica amb èxit. Opino que  la majoria d'questes competències les aniré adquriint amb l'experiència professional, perque ara mateix, tinc aquella sensació que tot i haber estudiant, i està a punt de finaltizat aquest segon cicle, estic a l'inici del camí per arribar a ser psicopedagoga.

Per últim comentar,  que la major dificultat amb les que m'he trobat durant el pràcticum ha estat la relació amb els joves, el saber com comunicar-te amb ells, quines paraules utilitzar, com guanyar-te la seva confiança, finalment no ha sigut tan complicat, però era quelcom que en neguitejava motíssim i que m'ha donat molt que pensar, ja que penso que es la base per establir una relació i intervenció posterior.

Només afegir que m'he sentit molt acollida pels membres de l'equip de comissió d'atenció a la diverstiat del centre, així com també per la resta de professorat, direcció i demés personal.

Eines en psicopedagogia

Avui ha estat el meu últim dia de pràctiques.

M’he acomiadat de la  resta d’alumnes, i de tot el professorat, i equip del centre.

Per finalitzar, he assistit a les últimes classes de grups flexibles d’atenció a la diversitat, per últim he fet una reunió amb la psicopedagoga per parlat de les eines de daignòsis, ja que de moment no n’havia vist cap, ja que no s’ha donat el cas.

La psicopedgoga m’ha comentat les més usades. Per educació secundaria (dotze a setze anys)

Tests d’intel·ligència

Escala d’intel·ligència de Wechsler per a nens (WISC-IV)

Bateria d’aptituds diferencials i generals (BADyG-M) i EFAI (avaluació factorial de les aptituds intel·lectuals)

Factor G, test de Cattell

Escala de inteligencia de Wechsler para adultos (WAIS). (Escala clínica però aplicable al camp escolar.)

Tests de personalitat

Qüestionari factorial de personalitat per a adolescents (HSPQ)

Tests projectius gràfics

Tests de creativitat(ho usa en casos d’altes capacitats intel.lectuals)

Intel·ligència creativa (CREA)

En casos de nens amb TDAH

Test de desordres d’ atenció i hiperactivitat (comenta que és molt efectiu per a la identificació i avaluació de desordres d’atenció)

Test d’ Atenció D2  (més encarat a la concentració)

Test de caras (Test de percepcion de diferencias)(Avalua les aptitus requerides per percebre rapidament semblances i diferències.)

M’hagues agradat veure com s’pliquen però no ha pogut ser, de tota manera, es tracta de posar-shi i seguir les instruccions que plantegen.

La conlusció que n’extrec és que el psicopedagog té motles eines a l’abast per dur a terme la seva tasca de diagnosis i que amb l’experiència del dia a dia, també vas tenint més preferències per l’us d’unes o altres eines. Tot i així els testos són un recurs més, i no podem oblidar els altres contexts que afecten a l’alumne, com són la familia, i el centre

Escola inclusiva.

Hola de nou,
Aprofitant que ahir vaig tractar el tema de l'atenció a la diverstiat, voldria incloure  una mica d'informació sobre  la legislació en referència a l'escola inclusiva, ja que penso que coneixer-la és imporant per la tasca del psicopedagog.

Legislació: Avanç cap a una educació inclusiva.

Els sistemes educatius de tot el món s'enfronten a l'enorme repte d'oferir a tots els nens, nenes i joves una educació de qualitat. El paradigma educatiu per aconseguir una educació de qualitat, més justa i equitativa, és el de la inclusió educativa.

Basant-nos en la llei 14/2010, de 27 de Maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, s’estan portant a terme molts projectes, plans i accions encaminades a reduir les barreres que impedeixen o dificulten l'accés, la participació i l'aprenentatge de l'alumnat, prestant especial atenció a aquells més vulnerables o desfavorits, a aquells que estan més exposats a situacions d'exclusió i més necessitats d'una educació de qualitat que respongui a les seves necessitats.

La inclusió és un procés d'intervenció educativa que mai es dóna per acabat. Cada centre es troba en un moment diferent en aquest procés i, per tant, cadascú ha d'avançar des d'aquest punt.  A Catalunya,s'han donat avanços molt positius en aquesta adreça, encara que també existeixen camps de millora que abordar. Els centres educatius són el motor del canvi, l'espai on es produeixen les veritables transformacions i és en aquest escenari on cal buscar mitjans per incloure a tot l'alumnat sense exclusió alguna. Es necessiten professionals amb aptituds per detectar barreres que dificulten l'aprenentatge i la participació.

L'avanç cap a plantejaments inclusius té com a premissa fonamental la col·laboració i implicació activa de la comunitat educativa en general. 

Per potenciar aquest enfocament, tant en el sistema educatiu com en els centres escolars, s'engega el Pla Estratègic d'Atenció a la Diversitat en el marc d'una Escola Inclusiva. El mateix s'insereix en el corrent educatiu promogut per la UNESCO que situa l'any 2015 com el termini que la comunitat mundial s'ha plantejat per complir el seu compromís d'oferir una educació de qualitat per tots i totes. Proposa un conjunt d'accions encaminades a aconseguir el màxim desenvolupament en cada alumna i alumne, valorant les diferències individuals i la diversitat com a enriquidora. Font: Karen Garcia

Atenció a la diversitat

Avui és el méu penúltim dia de pràctiques.

He estat a la classe d'estudi assistii i m'he acomiadat dels alumnes, la veritat es que els acabes agafant estima i sap greu haber-te d'acomiadar. D'ells he aprés molt, he vist com a vagades, els alumnes mostren problemes amb les tasques escolars però no perquè tinguin cap nececessitat educativa especial, sinó perquè necessiten més atenció, perquè tenen problemes a casa, i necessiten comprensió.

D'altra banda és obvi, que altres alumnes,  si que necessiten recursos per tal de poder seguir el ritme acadèmic amb normalitat, i  avui  hem revisat amb la tutora, totes les mesures ordinàries de caire general per atendre a la diversitat, que dur a terme el centre. Com ja he comentat en altres ocasions, ja ho anat veien durant les pràctiques, però fem un resum per clarificar idees. 

 Mesures Ordinàries de caire general

• Diversificació de les estratègies didàctiques i metodològiques dins de l’aula: per tal d'afavorint els grups heterogenis, l’autoaprenentatge, el treball autònom i el treball cooperatiu.

• Adaptació del Currículum: L’AC suposa ajustaments en la intervenció educativa tant de caire metodològic com organitzatiu, així com en els objectius, continguts i activitats d’ensenyament- aprenentatge de les àrees curriculars adaptades.  Els encarregats d’aquests ajustaments i la seva avaluació seran els professors de les assignatures implicades amb suport pedagògic. Els departaments han de tenir material de reforç adaptat als diferents nivells. L’Alumnat que tenen AC en algunes assignatures seran avaluats segons els objectius mínims de cada departament. L’AC constarà amb una observació en el butlletí d’avaluació del tipus: "la nota obtinguda en aquesta matèria correspon a una adaptació curricular". 

• Procediment d’elaboració: Complementar, per part de tot el professorat implicat, el document de programació de les adaptacions curriculars on cal fer una selecció de continguts i objectius segons el nivell i les necessitats de cada alumne/a. Paral·lelament, és més important descriure com assolirem aquests objectius, amb quines activitats, materials i recursos, procurant sempre que siguin funcionals, rellevants i motivadors.

• Contracte Acadèmic: els alumnes amb tres o més adaptacions curriculars signaran, conjuntament amb els seus pares, un contracte acadèmic on se’ls informa del seu pla educatiu personalitzat i dels compromisos que implica.         

• Avaluació compartida i/o diferenciada: cal informar l’alumne/a en tot moment del què se li demana (selecció de continguts i activitats) i com se l’avaluarà (distribució de la puntuació en diversos ítems: treball, deures, actitud...), fent referència sobretot al procés, l’esforç i el progrés de l’alumne i no tant a l’assoliment d’uns mínims iguals per a tots.

• Atenció Individualitzada: dins (doblament amb dos professors) o fora de l’aula.       

•  Atenció en grups flexibles de suport.        

• Repetició de curs.

Per l'experiència en el centre he vist que es duen a terme totes aquests accions, sent la menys utilitzada la de repetició de curs, ja que en principi si es duen a terme les altres tipus d'AC en el moment oportú i en funció de l'alumne, es sol evitar el repertir de curs. Jo sobretot he participat en l'atenció en grups flexibles de suport, i val a dir que en ocasions els alumnes s'ho prenien seriosament i ho valoraven com una oportunitat de millora, però en d'altres, ho veien com una oportunitat per no haber d'assitir a les classes ordinaris que els resulten "més difícils" i no mostraven gents d'interés.

M'ha anat bé fer avui aquest últim resum de les mesures d'Ac, ja que considero que és una tasca molt important del psicopeagog al centre

Que fa el psicopedagòg/a?

El piscopedagog intervé en els processos educatius d'orientació i ensenyament-aprenentatge en contextos formals i informals.

En el cas del psicopedagog/a en el centre educatiu, intervé en processos en el context formal, basant-se en un model d'assesorament constructivista i sistèmic que pretén millorar la qualitat educativa del centre i l'atenció a tot l'alumnat.

Des d'aquesta perspectiva, el professional actua en l'escola, que és un sistema obert i complex on es troben diferents nivells d'intervenció: alumne, aula i escola.

Funcions que dur a terme el psicopedagòg:

• Intervenció psicopedagògica:
• Detecció i anàlisi de necessitats: priorització en la presa de decisions.
• Diagnòstic: observació, comparació, ordenació i selecció de sgines i ades
• Programacio: previsió i projecció concrecció de mètodes
• Avaluació: ajust progressiu de la intervenció.
 

• Processos d'orientació psicopedagògica:
• Asessorament: processos d'acompanyament al creixement i maduració de persones i grups
• Coordinació, col.laboració i dinamització de processos de canvi
• Mediació de conflictes i desequilibris en processos d'enseyament i aprenentatge
• Desenvolupament d'habilitats, aptituds i actituds pel creixement harmònic de persones i grups

 

Estudi Asisstit

Hola,

Ahir vaig assistir a la meva penúltima sessió d'estudi assistit. Cada cop els alumnes, em demanem més ajuda, tot i que en ocasions m'adono que pregunten, abans d'intentar raonar-ho per ells mateixos. Intento sempre donar-los pistes perque dedueixin la informació, partint dels coneixement prèvis que tenen. Els faig preguntes per tal de fomentar la reflexió i el raonament, tot fomentat un aprenentatge constructiu, i mirant que puguin evolucionar amb la meva ajuda, un cop ja no saben que fer (zona de desenvolupament pròxim, Vigotsky).

Avui els he pregutnat, si es sentien agust a la classe, i m'han dit que sí però que els agradaria escoltar música, i així ho hem fet, n'he ficat i ha sigut tot un èxit! primer a costat que es fiquessin d'acord amb el tipus de música, però després han treballat millor que mai, i jo també m'he sentit més comoda.

Trastors alimentació en adolescents

Hola de nou!

Avui la tutora m'ha comentat el cas d'una nena amb trastorn de l'alimentació. La tutora de la classe de la noia, va notar a l'inici del nou curs, que havia baixat de pes i la veu més irritable de l'habitual, de fet era una nena molt tranquila i mai havia donat problemes i ultimament es mostra més neguitosa, i el rediniment acadèmic en algunes assignatures, ha baixat.

La tutora decideix comentar el cas a la psicopedagoga del centre.

La psicopedagoga, em comenta el cas i em decidit realitzar una tutoria amb la familia, per conèixer millor el seu punt de vista.  La familía ens mostra el neguit, manifesten que veuen a la nena canvida, més prima i més "contestona" però que pensaven que fins a cert punt era normal en l'adolescència, tot i que cada cop estàn més preocupats. 

D'altra banda, la psicopedagoga ha citat a la nena per parlar també del tema, de forma individual, però ella diu que no li passa res i es mostra una mica alterada.

Finalment  hem derivat  el cas a l'EAP de la zona, ja que considerem que degut al canvi de pes i actitud, val la pena valorar el cas més acuradamen i  des de l'institut no podem pas fer una detecció i molt menys tractar-la, tot i que ens coordinarem amb la psicopedagoga de l'EPA per seguir el cas, i mirar que afecti el més mínim a la seva evolució acadèmica.

Arrel d'aquest cas, la tutora m'informa que des de l'institut l'unic que podem fer és detecció en alguns casos i  prevenció front trastorn de l'alimentació com anorexia i búlimia, i que han trobar força casos en els últims anys, sobretot a 3er i 4rt d'ESO.

Aquest tema em resulta molt interessant i a partir d'aqui valorem que aquesta serà la meva intervenció de cara al pràcticum II! 

Que en penseu dels trastors de l'alimentació en adolescents? Crieu que cada cop n'hi ha més? que pot fer el psicoepagog del centre escolar?

Adjunto l'enllaç d'un article de premsa,  extret de la web de l'Associació contra l'Anorexia i la Bulimia, on parla de les webs que fan apologia dels trastorns alimentaris, així com l'augment d'aquests trastorns en l'adolescencia:  http://www.acab.org/pdf/article-internet.pdf